SI, fa dies que no escric al blog... el facebook ha tret protagonisme al blog i encara haig de trobar la manera de compartir el que publico en el blog amb el meu feis... No m'ho he mirat tampoc.
Quan se'm presenta un problema o haig de prendre una decisió important, agafo un paper en blanc i escric Aventatges en un cantó i Desaventatges en l'altre. El meu caràcter "moderadament ambiciós" em fa que en un primer moment, escrigui els Aventatges, sabent que quan escrigui l'altra cara del paper em farà plantejar el que punt per punt he escrit en positiu.
Això m'agrada, no em desmotiva, i em fa, segurament perdre rapidesa en la presa de segons quina decisió... però en canvi, sé que la decisió presa serà la millor que podria haver pres en aquell moment.
Però al loro! (que deia aquell), no dic que sigui la decisió correcta però sí que serà la més raonada. En aquest punt, també crec que he après. Aprendre que la decisió presa pot ser errònea, que malgrat que l'hagis repensat molts cops, un cop l'apliques no sigui la correcta, i potser, una altra hagués estat més òptima... doncs no passa res... A l'escola de petits ja ens deien, "si et caus t'aixeques" i allò que et deien al pati de l'escola... potser amb 32 anys he après què vol dir. Més val tard ara que mai.
Per això els que sabeu del que parlo, estigueu tranquils que en aquest cas, m'ho he pensat i he fet balanç i diferents escenaris... des del molt pessimista al moderadament optimista...
I com diu en Guardiola "a vegades el més arriscat és no arriscar-se" això sí, i ho afegeixo jo, si al darrera hi ha gent que confia amb tu, fa que, si més no, et sentis amb el paracaigudes ben apretat!
Salut i sigueu feliços!
