1 mes

Ja sols queda un mes per la marató.

He sortit a córrer uns 45 minuts, algo de muntanya, em sento les cames carregades com mai me les havia sentit... en Quique em va dir que hi haurien dies de tot, dies que et sents molt i molt fort i d'altres que sembla que les cames no vulguin tirar... Avui ha sigut un dia d'aquests, tocava algo de camí de terra amb pujades, em sento els quadríceps carregats i encara que estiro i estiro, allà estan, durs com pedres... així que poc més hi puc fer...

Abans, al matí, hi ha hagut junta del gremi, i he entrat a formar-ne part. És un repte, com deia ahir, que l'afronto amb l'humilitat de l'estudiant que va el primer dia a classe amb gent qui porta molt de temps en l'ofici i que de ben segur n,aprendré molt... intentaré també sumar allà on es necessiti... Accepto aquesta etapa amb la responsabilitat i convenciment que si creus que hi ha coses que es poden fer d'una altra manera, ha de ser des de dins, i si toca arremangar-se, doncs així serà...

Salut i bona nit!

Coses Vàries

Hola,

avui és dimecres 27 d'octubre, ha fet un dia clar i he pogut sortir a entrenar amb tranquilitat als volts de les 5 de la tarda. Digueu-me fredolic, però que voleu que us digui, si ara tinc la sort de poder sortir quan encara hi ha el sol, doncs ho prefereixo la veritat... d'aquí res amb el canvi d'hora i la tardor apreti, a les 5 ja es començarà a pondre... així que s'ha d'aprofitar.

Quan surts prop d'una horeta a córrer i encara que vagis escoltant l'mp3 (per cert recomano La Carrau i Love of Lesbian barreja de folk-rumba catalana i pop del bo) moltes coses et passen pel cap. M'he sorprès a mi mateix pensant que el que estava fent, a principi d'any gener-febrer m'ho diuen i no m'ho crec el que pugui estar fent, entrenar per una marató. No seré el primer al món en fer-la, ni tampoc tinc l'aspiració de fer cap rècord del món, però sols la idea de que pugui acabar-la ja em fa estar content i animat. Em sento cansat, no ho puc negar, però també noto la recompensa dels resultats, la cursa de diumenge, les millores fisiològiques (que sense pretendre ser vanitós) són evidents, em fan sentir content.

M'agrada

- que el Barça amb l'equip que en diuen B, o sigui, jugadors de 2ªA juguessin ahir tal com saben jugar.

- que el Madrid amb jugadors del primer equip que en diuen B, no juguen com els de dalt. No dubto que acabin passant, però viurem una nova versió del cantera vs cartera. Ah i que els Miami Heat hagin començat perdent amb els Boston, algo semblant amb el Madrid...

- demà, hi ha l'assemblea general del Gremi d'Hotels de Lloret en la qual hi ha eleccions a la Junta directiva, lal qual hi vaig preparar la candidatura. I perquè? per aprendre i si pot ser, sumar un petit gra de sorra amb la meva humil opinió... Noves experiències

- veieu aquest video http://www.youtube.com/watch?v=Vo0Cazxj_yc

Em preocupa

- en Bojan, Bon-jan això si, però no crec que tingui prou nivell pel Barça. No és nou el que dic, amb el bon final de temporada de l'any passat no n'hi ha prou... per donar-li una oportunitat el cediria a un primera i a veure com evoluciona... vull sentir les vostres opinions.

M,ha posat trist

- ens ha abandonat l'avi del Filiprim, ja el vèiem gran quan el vèiem a la tele...

D.E.P. Llàtzer Escarceller

Salut!

28.XI Alea iacta est

Ja està, ara si que ja no hi ha volta enrera. La inscripció ja la tinc feta, 43 Eur per córrer 42.195 metres, em surt a gairebé 1 Eur/km jeje.

Ahir després de la reunió amb en Quique Molina (entrenador) vaig sortir molt animat i vam parlar de fer un temps sobre 3 hores 45 minuts, el que ve a ser a 5:20/km... així que a seguir entrenant..

Per si teniu curiositat i teniu temps, doneu-vos una volta pel recorregut fent click aqui http://www.maratondonostia.com/antcatalogo.asp?nombre=2645&hoja=0&sesion=1

Així que com deia Juli César, "alea iacta est", la suerte está echada!

Cursa del Carrer Nou 2010

Hola,

avui diumenge ha sigut el dia de la Cursa del Carrer Nou de Girona. És la primera vegada que participo en aquesta cursa de 10 km on la majoria del recorregut és en pla fins al km 7 on comença la pujada de la catedral fins a la universitat de Girona...

Estic content, crec que per ser part de l'entrenament m'he sentit a gust i he pogut fer un temps final de 43:46, quan al mes de juny en la cursa de Pineda vaig fer 46:06, uns 2 minuts 20 segons menys en 4 mesos és per estar content i em serveix de motivació per tirar endavant de cara a la marató.

Tot s'ha de dir que venia amb "agulletes", jeje són la conseqüència del partit de futbol del dinar de final de temporada de l'hotel!

Salut amics i fins la propera!

Pan y circo pero sin enanos (via Bar Deportes) encara dubteu de la República?

Lleva un par de días flotando en el ambiente pero yo hasta hoy no me había enterado de la llamada del Rey Juan Carlos a Florentino Pérez y Sandro Rosell para que jugadores de Barça y Madrid acudan a Oviedo a recibir el Príncipe de Asturias. A estas alturas de la película, y con treinta años, no voy a decir que esta llamada de padre rico a padres populares para que los hijos acudan a la fiesta de cumpleaños de su hijo y que este no se sienta triste me sorprende, me alarma o me avergüenza pero sí que diré que me parece destacable.Destacable porque hasta ahora, como pueblo llano, aceptábamos la norma de que los estados están jodidos y para entretenernos nos metían pan y circo en cantidades industriales. Lo que no sabíamos es que lo que suponíamos -que los que mueven los hilos están pendientes de arreglar el estado y no del estado del circo- es mentira y que en realidad están más atentos de lo que sucede en la carpa que de lo otro y que además no tienen reparo, en un momento dado, de robarnos los enanos para su corte si se encaprichan de ellos.

Y sino estáis de acuerdo con la teoría, haced memoria: yo en tres décadas al Rey le recuerdo dos grandes decisiones: quitar a Eva Sannum (¿o era la Sartorius?) de las fiestas del Príncipe y colocar en ellas a Casillas y Xavi/Iniesta, decisión que, vista así, parece incomprensible a nivel sensual, glamouroso y erótico (a no ser que ellos sepan algo que nosotros no sabemos).Total, que viendo la importancia que le da Su Majestad a nuestro entoldado, a nuestros pasatiempos, servidor es incapaz de atreverse a decir si la muerte de Chanquete y la nariz de Belén Esteban fueron decisiones de Mercero y Vasile o de la Casa Real. Todo es posible.Por último, a nivel deportivo, es bonito pensar en la cara que pusieron Mourinho y Guardiola cuando les dijeron que esta semana no sólo tenían que estar pendientes del Copenaghe, del Zaragoza, del Milan, del Racing, de los periodistas y del entorno sino también de "la invitación" del Rey de España.

No diré que la Liga la adultera y la decide Su Majestad con su teléfono pero os aseguro que si me dais a escoger entre una llamada de presión de Moggi y una de Don Juan Carlos, escojo la primera. ¿Por qué? Porque con Moggi te queda una última (y milagrosa) vía que es la de la Justicia pero con el Rey no te queda alternativa. Su inmunidad hace que la decisión sea de ceder sí o sí no sea que se enfade y que, igual que ha llamado a tu presidente, llame al de la Federación y al del Colegio de Árbitros. Seguro que los números los tiene en su agenda. Y sino seguro que tiene tiempo para buscarlos en el listín telefónico...

En fin, que si el sábado se encuentran Osvaldo y Xavi de compras por Barcelona uno dirá: "Yo no juego por cagarme en el árbitro. ¿Y tú?" Y entonces el otro responderá: "Yo no juego por no cagarme en el Rey".

Es pot estar més o menys d'acord amb el text, però és el que tenim en el país on som... és el que ens mereixem?

Ultims 30 dies

Segons els que em diu el Garmin, aqui deixo els últims 30 dies d'entreno en quant a correr fa referència:

Cuenta: 20 Actividades
Distancia: 156,13 km
Distancia media: 7,81 km
Tiempo: 14:59:45 h:m:s
Tiempo medio: 00:44:59 h:m:s
Ganancia de altura: 2.305 m
Velocidad media: 10,4 km/h
FC media: 150 ppm
Calorías: 8.953 C

i segons he sentit aquest matí, queden 39 dies per les eleccions al Parlament, aixi doncs els mateixos per al meu dia D!

Ah per cert, us presento les noves companyes de viatge... NB 758 van molt i molt bé!

salut

Ramoncín, vaya impresentable!

Segons ens passa per mail en Quim, sols falta veure com les gasta el portaveu de la SGAE.

Me gusta/asusta como Ramoncín se inventa la letra de una canción de Nirvana y luego intenta explicarse en el Rolling Stone...

aqui la canción: "me moria"
http://www.youtube.com/watch?v=KgbS6ONWUXg&feature=player_embedded aqui la

entrevista del Rolling Stone:
http://www.youtube.com/watch?v=FiCLEgA8VFg&feature=player_embedded

fan del momento, un 99% de mis conciertos salen a la perfección... y luego que conste que no soy vanidoso...

Peret

Un dels grans, no sé per quin motiu, segurament per la seva música que em porta records tan i tan macus de festes d'altres temps i de nits por ahi (que s'ha de fer de tot a la vida) però sento sincera simpatia per aquest tipus... capaç de reinventar-se i adaptar-se als nous temps.

No podia tenir un blog i no dedicar-li unes ratlles...

- entrevista de Buenafuente a Peret http://www.youtube.com/watch?v=YHKYabxEU6w&NR=1&feature=fvwp del 5 de desembre de 2007 (fan del seu riure)

- algun hit "el muerto vivo" amb Marina de Ojos de brujo http://www.youtube.com/watch?v=G9lOlS3eGOs

- i la ultima entrevista amb en Buenafuente del 2009, es bo l,accent català que deixa eh jeje http://www.youtube.com/watch?v=BkdCvMu5ZMI

i segons informa avui La Vanguardia, ha aconseguit portar la rumba al conservatori del Liceu!!!

hasta aqui per avui jejejeje

salut

De què parlo quan parlo de córrer - Haruki Murakami

Avui escric per recomanar-vos aquest llibre... Haruki Murakami escriptor japonès i maratonià, fa un exercici d'explicar en un llibre què sent quan corre i intenta explicar què va ser el que el va fer començar als 30 anys mentre regentava un bar de jazz i copes al Japó.

Tal i com resa la contraportada del llibre:

"A mig camí entre el llibre d’autosuperació i el relat de ficció, De què parlo quan parlo de córrer explica el canvi vital que va representar per a Haruki Murakami l’autodisciplina marcada per la voluntat de córrer.
Jove noctàmbul, aficionat al jazz i amo d’un bar, Murakami descobreix als trenta anys la seva vocació literària. Però també descobreix la incompatibilitat d’una vida creativa amb una vida desordenada, i decideix fer un canvi radical. És aleshores quan se sotmet a una dura disciplina física i comença a entrenar-se per córrer maratons.
En un relat íntim i commovedor, Murakami es despulla per primera vegada davant dels lectors. Autor d’idees fermes, poc donat a declaracions públiques i zelós de la seva vida personal, a De què parlo quan parlo de córrer Murakami troba una manera literària d’explicar-se a si mateix. I ho fa centrant-se no tan sols en el procés que el va portar a aficionar-se a córrer sinó també en la seva manera de treballar i, en definitiva, en la seva manera de veure el món en què vivim."

El que més m'ha agradat és el sentiment de sinceritat que et deixa el llibre i que al contrari d'intentar menjar-te la olla per a que surtis al carrer i et posis a córrer, veus que és un sentiment que quan t'inicies en aquest món (com és el meu cas) el paralelisme és més que (humilment) evident...

salut

Entrenaments i mes entrenaments...

Hola de nou,

diumenge vam anar a veure el Challenge de Calella, o el que és el mateix, triatló de distància Ironman allà mateix on tenim previst fer el repte al maig 2011... Entre admiració i respecte va ser el que vaig sentir per als corredors que vam veure... Acabar aquesta prova en 10, 11, 12 hores... acabar-la té un mèrit increïble...

Vaig seguint amb els entrenaments per la marató, dijous i divendres vaig estar 2 dies xoff al llit, suposo que la maleïda passa de mal de panxa que hi ha (quan tens mal de panxa tothom diu que és per la passa, però ningú diu qui la passa eh!!!) lo que va fer que perdés dos dies d'entrenament que vist el ritme com anava tampoc em va anar malament per poder descansar... Ja dissabte vaig tornar a córrer i vaig combinar una tirada en circuit variat (pujabaixa) i diumenge una tiradeta llarga... Em va entrar un mal de genoll que no havia sentit fins ara, em va preocupar, però en un parell de dies crec que ha marxat i avui al fer 40' m,he sentit millor.

Em sento animat i amb ganes de que s'apropi la data, el 28.11, per poder-ho preparar millor m'he apuntat a la cursa del carrer nou de Girona del 24.10 (10 kms) i tinc la intenció de fer una mitja marató el 7.11 o una altra de 10 kms, encara no ho tinc decidit...

De mentres, la meva vida social m'ha permès anar al cine a veure un parell de pelis:

- Recomano "Buried": angoixant, trepidant, inesperada, diferent... no deixis que te l'expliquin, al 2011 costa trobar pelis amb la capacitat de sorprendre...

- No recomano "El gran Vazquez": suposo que no sabia bé el que anava a veure, però els 4 detalls que en Segura et pot fer riure, no compensa el preu de l'entrada de cine, així que...

Salut i fins la propera, espero que el Barça vagi espavilant! no estic nerviós pel joc, però els resultats haurien de començar a acompanyar...