Marató Donostia i 5-0

El resum de la marató la deixo per quan tingui les fotos, però puc avançar que el repte s'ha assolit, amb més temps del previst 4h17 pero un cop allà amb tot el mèrit del món en poder-lo acabar, pluja, vent i fred... tots els elements motivadors per sortir a córrer amb 2 graus de temperatura...
Però avui no es pot parlar de res mes que del 5-0... delego en l'escrit de Bar Deportes la meva opinió,
El insulto del Fútbol
Si en la historia del fútbol han existido 1.000 tipos de insultos (783 de ellos utilizados válidamente para referirse a Sergio Ramos en el minuto 92), hoy el Barça ha creado el 1.001. Es gestual, humilla más que un hijo de puta, un cabrón o un imbécil y de tener que bautizarlo se bautizaría con el nombre de FútbolSi fuera novato diría que lo de hoy del Barça (mención especial al rondo tras el 4-0) es insuperable. Pero insuperable no en un Barça - Madrid sino también en un Solteros contra Casados. Y os diría que la diferencia ha sido tan abismal que ha traspasado unos límites que ya no pueden ser superados. Sin embargo como comienzo a tener algo de canas y como me acuerdo que eso mismo dije el año pasado y el anterior, no voy a volver a ser osado. Al Barça no le frena nadie. Ni Mou, ni Pellegrini. Ni el Trivote, ni Ozil. Ni mucho menos Benzema. Al Barça sólo le puede frenar el mismo Barça pero mientras le sigan poniendo retos por delante ("a ver si nos meten ocho el lunes" alguien dijo) nos va a seguir embobando.
salut

Ja ha arribat el dia!

Demà al matí ja marxem cap a San Sebastià, els dies, setmanes i mesos ja han passat...
Aquesta setmana ha sigut molt difícil, he dubtat sobre si podré acabar-la, si he entrenat el que calia, si el ritme el podria mantenir, a sobre ara, se,ns ha ajuntat la previsió de mal temps a Donosti, fins i tot risc de neu!!! però bé, haig de tocar de peus a terra i soc conscient que l'objectiu és clar, és acabar-la i no és altra que una diversió... el millor de tot és que ningú m'ha posat la pressió per fer-la i acabar-la més que jo mateix... Si més no, ho intentaré...i el resultat ja es veurà...
Com a mínim em quedo que aquests mesos d'entrenament m'ha portat a córrer per Puigcerdà, Canàries, el Marroc, la cursa del carrer Nou... una disciplina d'entrenament que m'he imposat i m'he obligat a seguir i que he pogut mantenir-la...
Com diu en Quique, la feina ja està feta... espero que ben feta... ara sols queda sortir diumenge i disfrutar!!!
Ja us explicaré!

El Poble sota el Barret de Fum - Els Pets

Massa gran per als qui hi hem nascut,
molt petit per als qui hi han vingut.
Ningú troba la mida justa,
jo vull ferro, tu voldries fusta.

Entre hortes i naus industrials,
a l'esguard de ciutats capitals.
Una vila no pot ser presa
dels que sempre la pensen sotmesa.

Una església com la catedral,
pisos de protecció oficial.
L'aire net és una fal·làcia,
processó de morts a la farmàcia.

Quan passeu per l'autpista
que va paral·lela al mar
si és de nit alceu la vista,
veureu un cel roig i clar
hi trobareu a prop de la ferum
el poble sota... sota el barret de fum.

Les fumeres escupen verí,
immigrants lluitant per un destí,
nenes que deixen les escoles
i tot d'una són mares i dones.

Els manobres no poden cantar:
una ràdio els ha fet callar,
els pagesos no tenen gana,
ja no sona la vella campana.

I la llum de la tarda es fondrà
cada vespre a cercar l'endemà,
ens traurem botes i granotes
en un bar esbandirem derrotes.

Quan passeu per l'autopista
que va paral·lela al mar
si és de nit alceu la vista
veureu un cel roig i clar
hi trobareu a prop de la ferum
el poble sota... sota el barret de fum.
http://www.youtube.com/watch?v=y_aYsesjZjs&feature=related
sempre m'han agradat Els Pets, i crec que per aquest camí sempre m'agradaran... m'agrada com amb paraules de barra de bar fan veritable poesia...
salut i sigueu feliços!

Marroc i Yo soy Dios - Giorgio Faletti

Hola,

de tornada de nou de vacances, aquest cop el destí ha sigut el Marroc i bàsicament Marrakesh amb una escapadeta al desert per montar en camell i fer una nit en una haima. La companyia ha sigut gairebé la mateixa que els que vam fer el camino de Santiago l'any passat més en David i la Cristina. Tot ha anat molt bé gràcies a la feina impagable del nostre guia i amic en Mohamed, cal dir que en tots els dies no es va separar de nosaltres i ens va ajudar en tot el que el vam necessitar. L'únic però, la infecció a la panxa que em va fer estar l'ultim dia al llit, un petit peatge a pagar quan menges por ahi...

Ja tindré temps per penjar les fotos i ara pensareu, i perquè posa la foto d'un llibre i no en parla, doncs a això vaig ara.

Giorgio Faletti escriptor italià, humorista i comediant també, s'ha especialitzat en la novel.la negra i desde el Yo Mato que ha aconseguit atrapar-me en tots els llibres que ha escrit. En aquest cas, m'ha acompanyat en els viatges de Canàries i Marroc, i quan més a prop estava del final més trobava a faltar la ilusió del principi. Però així són els llibres i els viatges, tot es començar-los, fer la maleta, disfrutar del camí i preparar-te pel final i la tornada a la realitat.

Les fulles del Yo soy Dios ens porten de la guerra del Vietnam al Nova York actual on una série d'atemptats posen en alerta una ciutat que encara plora desdel 11-S i on finalment ens descobreix com pot una ment perturbada portar una vida doble. Com diu l'autor sobre el títol del llibre no vull ser tant presumptuós, però si alguna vegada t'ho diuen, tampoc està malament, no?

salut

PD: 8 dies per la marató!

Tardor

Hola,

acabo de tornar de vacances a Gran Canaria, concretament 5 dies a la Playa del Inglés amb 5 amics. El grup bastant variopint, no sé si està ben dit, estava compost per tot tius, alguns que no ens coneixíem abans però amb ganes tots de passar-ho bé.

Apunto una série de tags del viatge:

1. A Maspamomas hi ha mes palomos cojos gairebé que ocells jeje . Que consti que no hi tinc res en contra, és sols una opinió personal!
2. un hit que he descobert http://www.youtube.com/watch?v=QJFulqICzbI&ob=av2n i un que ha tornat de forma repetida amb el show del mini-club http://www.youtube.com/watch?v=lHsYUQhzXrU
3. No sé com és banyar-se a l'oceà canari, sé que els taxistes són fans de cagar-se en tot, sigui política, futbol, moros... entenc que els turistes de Lloret es sentin assetjats pels propagandes de les discos...
4.El ping pong té un efecte magnètic sobre com provocar el sedentarisme en un hotel, si aneu en grup, absteniu-vos, provoca addicció!!! En el decurs, es va celebrar el I i II Open International Table Tennis Maspalomas!
5. Ah, tot plegat va ser "mamella" (expressió recurrent utilitzada per en Manel (integrant del grup de viatge) per designar que una cosa o situació és genial) pot arribar a la seva màxima expressió quan la defineix com a "teta de monja".
___________________________________________________________________
Així que d'aquest forma afronto el mes de novembre, mes on la tardor ja comença a canviar el color del paisatge i ens ha obligat a fer el periòdic canvi d'armari. M'agrada aquest mes, pensant en Marroc i la cada cop més propera marató...

No té preu entrenar per les dunes en el trajecte Playa Ingles-Maspalomas i tornada... és fantàstic!!! o mamella que diria aquell!!!

salut i disfruteu!