després de molts dies de no actualitzar el blog, doncs ja seria hora...
1. Triatló de Banyoles, queda ja lluny, però la sensació que em queda a tres setmanes vista és la mateixa que vaig tenir a la nit abans d'anar a dormir. Objectiu aconseguit i allò que semblava impossible i que segurament no em vaig plantejar fer fa un any, ara està fet... Em va costar recuperar-me del cansament.
Però anem a pams...El dissabte dia 4 encara era un dia calorós com només poden ser els dies calorosos que hem tingut aquest estiu... Estàvem amb en Jaume i en Puiu mirant com les noies primer i els nois federats després es llançaven de cop a l'aigua (?) de l'estany de Banyoles. El nostre torn era a les 3.45. Els nervis que durant tot el dia no havia tingut, en aquell moment van aparèixer, que dolents eh!!! No tenia cap altra opció, a l,aigua anem... Començo a nadar, i a partir d,aquest punt perdo de vista en Jaume, (al final del triatlo em va dir que vam nadar una estona junts...) jeje ni ideia! Entre els cops del principi, les patades rebudes-donades en aquest ordre, la orientació dificil en l'aigua tèrbola, per fi vaig trobar el meu espai i anava seguint la filera de boietes que hi ha per marcar el camp de regates... se,m va fer etern, els entesos deien que hi havien mes de 1,5 km, pero la meva tàctica va ser la de la paciència i anar fent xino-xano mirant de no gastar molt (no sé qui m'ho va aconsellar, però gràcies va ser molt util)... surto de l'aigua i corro cap a la zona de transicio on hi han les bicis, de cami em trobo en Valentin que ens va venir a veure i en Puiu... aprofito i li pregunto per en Jaume, jeje ja havia sortit... sempre surt abans que jo de l'aigua...
Arribo a les bicis i em creuo amb en Jaume, ens mirem amb complicitat, jo pensant "on ens hem fotut" i ell amb el somriure de saber que ha sortit abans que jo, jeje Agafem les bicis i endavant que ens esperen 40 kms... ja de la sortida hi havia 3-4 km de pujada, atrapo en Jaume i segueixo endavant, la veritat que em vaig sentir molt i molt bé, em vaig ajuntar amb 3 triatletes més i vam anar avançant a força gent, va ser molt motivant... De mentres em vaig prendre 2 gels energètics per no defallir... amb un temps correcte arribo a la zona de transicio per deixar la bici i començar a córrer...
En aquest moment es quan començo a patir de veritat... tot anava bé fins aquest punt... No sé si per l'aigua tèrbola, els gels energètics, el cansament... o tot junt, se'm va girar un mal a l'estómac que em feia rebotre de dolor... Si si, les cames anaven bé, pero la panxa no... entre flato i dolor gàstric, en definitiva gairebé una hora per córrer els 10 kms més llargs de la meva vida!!! Vaig pensar en abandonar al km 3, i quan estava conve´nçut de fer-ho vaig pensar, has vingut aqui a acabar i no a fer l'ànec... i així va ser... Fins que no van passar 2 hores i gràcies a que en Puiu conduïa el cotxe, que no vaig tornar a ser persona!!!
Així doncs, el primer triatló olímpic ja és al sac, així que Jaume, petits passos cap al nostre repte...
2. Marató de San Sebastián 28 de novembre. El mateix cap de setmana del Barça-Madrid i les eleccions al parlament de Catalunya, és el dia de la primera marató. Després de la lesió, de fa 3 setmanes i ja gairebé superades les molèsties del tot m'estic entrenant per la marató de Donosti. Seguint els consells d'en Quique Molina (des d'aquí ànims!) estic convençut de poder acabar aquest repte. Sàpigues Quique que amb el poc temps que ens coneixem, t'has guanyat la meva confiança i sé que estic en bones mans...
3. Principios El concepto de felicidad es algo tan subjetivo que no voy a entrar a analizar, pero que para mi consiste en hacer lo que quieres según lo que piensas siendo fiel a tus principios... Espero solo comprensión y ánimos!
Fins aquí he arribat avui! Seguiré informant!
Slainte!
