1 mes

Ja sols queda un mes per la marató.

He sortit a córrer uns 45 minuts, algo de muntanya, em sento les cames carregades com mai me les havia sentit... en Quique em va dir que hi haurien dies de tot, dies que et sents molt i molt fort i d'altres que sembla que les cames no vulguin tirar... Avui ha sigut un dia d'aquests, tocava algo de camí de terra amb pujades, em sento els quadríceps carregats i encara que estiro i estiro, allà estan, durs com pedres... així que poc més hi puc fer...

Abans, al matí, hi ha hagut junta del gremi, i he entrat a formar-ne part. És un repte, com deia ahir, que l'afronto amb l'humilitat de l'estudiant que va el primer dia a classe amb gent qui porta molt de temps en l'ofici i que de ben segur n,aprendré molt... intentaré també sumar allà on es necessiti... Accepto aquesta etapa amb la responsabilitat i convenciment que si creus que hi ha coses que es poden fer d'una altra manera, ha de ser des de dins, i si toca arremangar-se, doncs així serà...

Salut i bona nit!